Persones que ens inspiren

Va ser un dels líders de la Coordinadora Psiquiàtrica i uns dels psiquiatres més compromesos en la lluita per transformar l'atenció a la salut mental a l'Espanya dels anys setanta del passat segle, sent a més l'introductor a Espanya dels teòrics del moviment antiinstitucional i antipsiquiàtric (Jervis, Gentis, Basaglia...però també, Althusser, Lacan, Caruso, Chomsky, Reich, Deleuze), com a director durant aquella dècada de la sèrie de Psicologia de la col·lecció Quaderns en l'editorial Anagrama; prologant juntament amb Ana Serós i Luis Torrent la primera edició en espanyol de La institució negada (Barral, 1972). Radical en els seus plantejaments teòrics –és autor dels llibres ¡A bajo l'autoridad! Ciencia, manicomio y muerte (Anagrama, 1979) i Historia de una ruptura. El ayer y hoy de la psiquiatría española (Virus, 1995)- ho va ser també en la seva pràctica professional, com testimonien els conflictes de l'Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona (1973) on va ser expulsat i el de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera que va abandonar davant la impossibilitat d'un canvi real, deixant per un temps la psiquiatria –“el trabajo es vida…o es un lastre, una carga de la que hay que intentar alejarse para no caer en la institución de la muerte” (p.8 de ¡Abajo la autoridad!). Torna al treball públic a mitjan vuitanta com a director del Servei de Protecció i Defensa del Menor de la Comunitat Valenciana, i des de 1987 coordina una Àrea de salut mental comunitària al País Valencià. En uns anys de revisió i estudi de la història de la psiquiatria alternativa, centenari de l'Associació espanyola de Neuropsiquiatría-professionals de la salut mental i del naixement de Franco Basaglia, no es pot deixar de testimoniar la figura de Ramón García, que va ser sens dubte, un dels principals referents del moviment assembleari que va constituir la Coordinadora Psiquiàtrica i la Plataforma de Treballadors de la Salut Mental durant el “tardo franquismo” i posteriorment, com a membre del Col·lectiu Crític que ha estat assenyalant els límits dels processos de reforma, ha estat potser el més consistent i conseqüent en el seu compromís amb una psiquiatria crítica i atenta als drets dels patidors psíquics. (Biografia extreta de la revista de psiquiatria ATOPOS)

Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció Pedagogia i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Professora, actualment jubilada, d'aquesta mateixa universitat on va impartir docència en les titulacions de Psicopedagogia i Educació Social, així com en els màsters de recerca per al doctorat. Anteriorment, va treballar en els moviments de renovació pedagògica dels anys seixanta, setanta i vuitanta procurant la transformació de les institucions educatives, en un sentit antiautoritari dins de la pedagogia activa i l'escola moderna i ho va fer en escoles formades per cooperatives de familiars i professorat. També va treballar en una cooperativa de dones sobre salut sexual i maternal en suport a la llibertat de les dones en aquest sentit. Aquest últim treball té a veure amb la seva participació en grups d'autoconsciència dins del feminisme de la diferència. Ja l'any 1974, a València, es va incorporar a l'experiència de l'hospital psiquiàtric de Bétera com a voluntària, i de vegades, com a contractada substituta. Col·laboradora habitual de Ramón García en l'equip mèdic-psicopedagògic durant els anys setanta, en publicacions, en el Col·lectiu Critic per a la salut Mental i en la Universitat. Té diverses publicacions a l'Editorial Laertes, Morata i Flacso entre altres.

Cap de servei de salut mental del departament 09, des de 1986 fins a la seva jubilació. Promotora i directora dels programes del Fons Social Europeu, de rehabilitació i reinserció social i laboral de persones amb trastorn mental sever, des de 1995 fins a 2015. Promotora i codirectora dels primers màsters universitaris de rehabilitació, en la Universitat de València, de 1998 fins a 2015. Promotora i activista de l'Associació estatal dones per a la salut, des de 1980, i de la xarxa internacional de Dones de Negre per la pau, des de 1992. Premi OtshuKa, estatal al millor programa de rehabilitació l'any 1999. Premi dones progressistes el 2000. En el seu últim llibre Nueve nombres, relata la història de nou dones de la seva etapa a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera en els anys setanta.

És llicenciat en Medicina i en Filosofia per la Universitat de València, on també va cursar estudis de tercer cicle en Sociologia i Antropologia social. Després de la seva formació com MIR a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera ha desenvolupat de manera exclusiva la seva carrera als Serveis de Salut Mental de València, contribuint activament a renovar el règim asilar i a implantar la psiquiatria comunitària. Comparteix l'orientació humanista i interdisciplinària de les dues cultures en les seves publicacions sobre història de la psiquiatria i representació sociocultural de les malalties mentals: Crònica del manicomi. Premsa, bogeria i societat (AEN,1999) i Sang blava. Vida i deliri de Margarita Ruiz de Lihory (PUV, 2010), Premi d'Assaig Juan Gil-Albert. El 2021 va obtenir el Premi d’Assaig de la Institució Alfons el Magnànim per Bogeria i Salut Mental a València. El Manicomi de Jesús. Va compartir el comissariat de l'exposició “La Nau dels bojos. Una odissea de la desrraó” (1409- 2022), el catàleg de la qual va ser guardonat per la Xarxa Vives amb el Premi al Llibre millor editat de l'any (Centre Cultural La Nau, Universitat de València, 2022). La seva última publicació és Els bojos de València (1409-2009). Mites, rituals i utopies en Salut mental (PUV, 2024).

És llicenciat per la Facultat de Medicina (1969), especialista en Psiquiatria (1972) i doctor en Medicina (1984) per la Universitat de València. Ha treballat al servei de psiquiatria de l'Hospital General de Castelló, al Sanatori Psiquiàtric Provincial “Pare Jofre” de València, conegut popularment com a Manicomi de Jesús, a l'Hospital Psiquiàtric Provincial de Bétera (València), a l'Equip de Salut Mental de l’ Àrea de Salut 10. De 1987 a 1995 fou l’encarregat de la Unitat de Planificació, Recerca i Registre de casos psiquiàtrics als Serveis psiquiàtrics provincials de València. La tesi doctoral la va realitzar sota la direcció dels professors José Mª Lopez Piñero i Mª Luz Terrada, amb el títol La producció, el consum i les notícies en la Literatura Neuropsiquiátrica durant el període franquista. Va completar la seva formació en pràctica psiquiàtrica als Hospitals de Napsbury Psychiatric Hospital a St. Alban (U.K.) i a l’ State Mental Hospital d'Aarhus (DK). Posteriorment durant la seva estada a l'Institute of Psychiatric Demography (Aarhus) dirigit per la Dra. Dupont, va col·laborar amb el Dr. Poul Munk-Jorgensen en la realització d'una recerca a la Unitat de Registre de Casos Psiquiàtrics del citat Institut. Va participar amb la Dra. Anse Leroi i el Dr. Kurt Palsvig de Copenhaguen en l'elaboració d'un projecte de “Fountain House” per a la integració de pacients crònics a la Comunitat de València.

"En els primers anys setanta, quan encara no havia acabat la carrera, vaig treballar al Psiquiàtric de Bétera, primer com a voluntària i, posteriorment, fent substitucions. Després de l'experiència a Bétera, primer vaig treballar com a educadora amb menors i més tard de tècnic Mitjà, especialitzada en menors. I posteriorment com a directora a la residència comarcal Les Rotes, de menors, a Dénia. Després vaig entrar per oposició com a psicòloga municipal als Serveis socials en el servei de família i infància i més endavant vaig ser cap del departament de serveis socials especialitzats dels serveis socials de l'Ajuntament de Dénia. I des que em vaig jubilar formo part de l'associació feminista “Matria”.

Va estudiar a la Facultat de Medicina i es va llicenciar en Medicina i cirurgia, amb l'especialitat de psiquiatria. Durant el postgrau va fer un mòdul de teràpia familiar, un curs de psicodrama i va assistir a diferents congressos de salut mental. De 1974 a 1976 va exercir com a metgessa interna i resident a l'Hospital Psiquiàtric Provincial de Bétera (València). De 1981 a 1986 va exercir de mèdica neuropsiquiatra a l'Institut Nacional de Salut de València. De 1986 a 1987 va estar com a metgessa psiquiatra en la Conselleria de Treball, Sanitat i Seguretat Social del govern de Canàries. De 1987 a 1990 va exercir com a metgessa psiquiatra en l'equip de Salut Mental de Vinaròs (Castelló). De 1990 a 1991 va exercir com metgessa psiquiatra en l'equip de Salut Mental d'Alcoi (Alacant). De 1991 a 1994 va exercir com a metgessa psiquiatra en l'equip de Salut Mental de Vinaròs (Castelló). Des de 1994 va exercir com a metgessa psiquiatra en l'equip de Salut Mental de Xàtiva (València), fins a desembre de 2012, any en què es jubila. I a partir de llavors, ha gaudit molt estudiant Belles Arts.

"He treballat al llarg de més de 40 anys amb persones amb malaltia i malestar mental. Als inicis de la meua arribada a Bétera en 1977, vaig treballar amb persones amb problemes d’alcohol i toxicomanies; posteriorment, el 1982, vaig treballar a l'Hospital General de València i de nou, el 1983, a Bétera, compartint el temps laboral entre el Psiquiàtric i l'Àrea de Salut de L'Horta Sud a Torrent i a nou pobles més: Picanya, Paiporta, Monserrat, ... Hui una bona part d'eixos pobles han sigut afectats per la Dana. Respecte al treball a l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, dir que fonamentalment va consistir en construir i tractar de dotar d’una estructura a les persones que eren allí i generar una convivència saludable i de contacte social fora dels murs del manicomi. Fent que la seua identitat i vida quotidiana es feren presents. I tot aquell treball i dedicació, ens va ajudar molt a desenvolupar la psiquiatria comunitària que estem exercint ara."

"He treballat a Educació: CEU Sant Pau, encarregada del gabinet psicopedagògic, A Salut mental: Bétera, pavelló 9, A Serveis Socials, primer a l'Àrea del Menor i finalment a l'organització i posada en marxa del Centre de Documentació de Serveis Socials."

El 1975, quan tenia 24 anys, va entrar a treballar com a auxiliar al pavelló número 9, de dones, del psiquiàtric de Bétera on en aquell moment era cap clínic Ramón Garcia. Va ser allí fins a 1990. Posteriorment va passar per altres treballs, com el Centri Verd, de la diputació de València, l'hospital de Sagunt... Es va reincorporar al psiquiàtric de Bétera, com a auxiliar, l'any 2024, treballant al pavelló 8 de desintoxicació, on va continuar fins a la seva jubilació l'any 2013. Actualment continua vivint a Bétera, el seu poble natal.

“Vaig començar a estudiar Medicina perquè m'interessava la Psiquiatria i la possibilitat de, potser, poder ajudar les persones amb patiment mental. Estant a tercer, l’any 1975, em vaig presentar a unes proves per accedir a treballar com a auxiliar a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera. Des del principi vaig estar treballant al pavelló 9 amb Ramón García, intentant organitzar de la millor manera que sabíem la vida al pavelló i la seva obertura cap a l'exterior; crec que va ser el 1978 o el 79, després d'haver-se'n anat Ramon, que em vaig demanar una excedència per replantejar-me una mica què seria de la meva vida, aquí vaig començar a teixir, cosa que és una altra part molt important de la meva vida. Quan es va acabar la meva excedència vaig demanar una pròrroga que no em van concedir. A partir d'aquí ja sempre vaig seguir teixint. Vaig estudiar una diplomatura en Magisteri i després vaig començar a treballar a Serveis Socials municipals a València. Vaig entrar després a l'Àrea del Menor amb Ramón García, ja vaig estar treballant en un parell de Centres sense que hi fos ell, fins a la finalització d'un contracte. Vaig muntar després el meu Taller Tèxtil dedicant-me en exclusivitat a aquest camp i, a través seu, treballant amb col·lectius diversos: dones, gent gran, població gitana, Centres Ocupacionals, Escoles d'Adults, l’ONCE... Vaig estudiar una diplomatura en Teràpia Ocupacional i posteriorment vaig començar a treballar, dins de l'àrea sanitària, a Daño Cerebral Sobrevenido, primer en un Centre Privat, després en un Hospital Públic. Fins que em vaig jubilar i segueixo amb els meus tèxtils.”

Treballadora social amb formació clínica i sanitària. Té experiència professional en àmbits diversos com els serveis socials d’atenció primària, centres de salut d’atenció primària, atenció hospitalària (aguts i crònics), en adopció internacional, en docència, dependència... Però s’identifica i es desenvolupa amb gust i passió en tot allò que tinga relació amb la salut mental. En 1995 ajuda a un grup de famílies de persones amb problemes de salut mental a crear AFARADEM (Asociación de Familiares y Allegados de la Ribera Alta para la Defensa de los Derechos del Enfermo Mental). Treballadora social de la Diputació de València i d’AFARADEM de 1996-2013, on s’ha format amb Ramón García i de qui ha après moltíssim, tant professionalment com personal. També ha treballat en Unitats de Salut Mental, a l’Hospital Psiquiàtric de Bétera de 2014 a 2017 i a l’Hospital Dr. Moliner, a la planta de dany cerebral i a la de cures pal·liatives, i des d’abril de 2025 treballa a València a una Unitat de Salut Mental.

“Soc metge-psiquiatre. Vaig començar a especialitzar-me en psiquiatria a Sevilla l'any de 1971 en la càtedra d'Alonso-Fernández. Format en la Psiquiatria Clínica i Biològica vaig començar a informar-me dels moviments de transformació psiquiàtrica i dels nous enfocaments que s'estaven produint en salut mental provinents d'Itàlia i Anglaterra en aquesta dècada dels 70 i que es va implantar a Espanya principalment en l'Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona, liderat en els fonaments teòrics i pràctics pel Ramón García. Vaig romandre en aquesta Institució de l'any 72 al 75.”

“Vaig entrar el 1975 al psiquiàtric de Bétera, d'infermera, més tard, amb la sectorització vaig passar al Centre de Salut Mental a Manises i l'any 2000, vaig passar al Centre de Salut Mental de Trinitat a València, fins l'any 2018 que em vaig jubilar.”

Tècnic superior d'il·lustració Al 1986 / Integradora social al 2015 Monitora de tallers (22 anys de 1986 a 2008) a Escoles d'adults, jóvens, Escoles d’Estiu, centres de majors, col·legis d’Infantil, Primària i Secundària, centres socials i ajuntaments. Integradora Social a ACCEM, pràctiques i voluntariat del 2014 al 2017. Entre al CEEM de Bétera, antic psiquiàtric, d’auxiliar ocupacional del 2018 fins al 2021. Novembre 2020 treballe com a monitor ocupacional al Centre Mas de Mur. Puzol. (València). Des de 2021 treballe com a monitora en una vivenda tutelada per a dones amb malaltia mental.